Totes les estacions de la via verda han estat recuperades i es convertiran en establiments oberts al públic, i poden albergar des d'un restaurant fins a activitats socioculturals o esportives.

El conjunt de Sant Llorenç el componen l'edifici de viatgers, el magatzem de mercaderies i els urinaris, i les andanes s'han convertit en un mirador d'excepció: als peus, el torrent ses Planes; després, el poble sota l'estampa de l'església i, de fons, les llunyanes muntanyes de pins.

Al costat de l'estació hi ha una zona de jocs infantils i un ampli aparcament al qual arriba una pista asfaltada, que uneix l'estació i el poble. Aquest accés és el més recomanable per a bicicletes i persones amb mobilitat reduïda. Els caminants tenen l'opció a través d'un accés escalonat més directe.

Deixam Sant Llorenç entre camps de garrovers, tarongers i ametlers, per escometre un tram de gran atractiu. A mig camí de Son Carrió el terreny es torna accidentat per efecte de petits turons coberts amb reductes de bosc mediterrani. El traçat es corba i els marges reverdeixen amb llentiscles, ullastres, pins blancs d'alt port, alzines i garrovers.

Recobrada la rectitud, l'antiga via creua el torrent de ses Planes. El pont és un cas únic: té uns magnífics «balcons» (que servien per posar-se fora de perill davant el pas del tren) rematats amb vistosos matacans.

Km 11,4

Son Carrió és una petita localitat amb molt d'encant rural i disposa de forns on poden adquirir-se les reconegudes coques d'albercoc. Al centre urbà, a una passa, s'hi arriba desfent camí del Cementeri pel carrer asfaltat de s’Estació (es veu la placa). El carrer baixa fins al pont sobre el torrent i desemboca en la travessia de la carretera Sant Llorenç-Cala Millor (el carrer principal), davant la bella façana neoromànica de l'església de Sant Miquel, les finestres de la qual estan tancades amb vidrieres acolorides.

En l'estació de Son Carrió trobam actualment el Museu del Ferrocarril de Mallorca, un museu que convida a realitzar un viatge en el temps mitjançant una experiència audiovisual, en la qual la història i la tecnologia s'uneixen per emocionar-nos a través de la música envolvent, mappings digitals i fins i tot el fum de la locomotora, una posada en escena única. Podrem pujar a un cotxe històric restaurat per emprendre un viatge al passat. Per finalitzar la visita, el museu té un espai interactiu amb jocs, recursos digitals i un simulador de conducció.

El tram entre Son Carrió i Son Servera és el més pla i mariner de la ruta. No arriba fins a la platja, però passa molt a prop de la mar. L'antic traçat corre en paral·lel a la línia costanera per l'interior i ofereix des de la seva situació privilegiada àmplies vistes marineres que comprenen des de les platges de s’Illot fins a la Costa dels Pins.

La via verda deixa enrere Son Carrió per un terraplè recte que, elevat sobre camps de tarongers i ametlers, ofereix una magnífica panoràmica del poble i l'església.

Poc després la via farà un ampli gir ferroviari per a evitar les elevacions, els vessants de les quals van descendint amb suavitat cap a la costa cobertes d'arbrat i matoll. En aquest entorn natural se situen habitatges unifamiliars amb molt d'encant d'estil tradicional.

El gir culmina amb la immersió en el túnel de sa Punta , escortat a banda i banda per dos caserius rurals (sa Punta i Torre Nova). La galeria, folrada de pedra, és curta, recta i amb visibilitat plena en l’interior. Després del túnel es dibuixa una nova recta entre fileres d'arbres fruiters, on per primera vegada es tenen unes panoràmiques marineres àmplies i nítides. De dreta a esquerra s'aprecien la platja de sa Coma, Punta de n’Amer i Cala Millor. Fins i tot des d'aquí resulta un espectacle veure trencar les ones, els dies de tempesta, contra els penya-segats de la Reserva Natural de Punta de n’Amer.

La via verda torna a fer una àmplia corba ferroviària per evitar Na Penyal, muntanya de gran interès alçada davant de la mar, amb vistoses paredasses de roca calcària que emergeixen d'un dens i verd arbrat. Com a curiositat, s’ha d’anotar que, durant la darrera guerra civil espanyola, en els voltants es va aixecar un baixador per donar servei a una bateria costanera de quatre canons situada a Na Penyal.

El gir a Na Penyal ofereix magnífiques vistes de Cala Millor i és aquest el punt de la via més pròxim a la platja. L'antiga via, envoltada per urbanitzacions, travessa diversos accessos asfaltats que descendeixen cap a la carretera de Porto Cristo i la costa; tota una provocació per abandonar la via verda a l'encalç de la platja. Potser és difícil resistir-se davant un descens tan ràpid, però el més recomanable és utilitzar el carril bici que apareixerà més endavant a Son Servera.

En la recta d'arribada a Son Servera, després de superar una llarga trinxera, les panoràmiques tornen a ser magnífiques. Ara s'aprecia al detall Cala Bona i la Costa dels Pins, extrem mariner de la serra de Sant Jordi.

Km 18

A l'entrada de Son Servera la via desemboca en el carril bici de ferm vermell, que va des d'aquesta localitat a la platja de Cala Millor. A l'esquerra segueix la via verda. A la dreta el carril bici davalla al costat de la carretera Ma-4026 fins a arribar a Cala Millor (a 2,5 km), on enllaça amb un altre carril bici que recorre al complet tot el passeig marítim de la badia de Son Servera (des de la Punta de n’Amer fins a la Costa dels Pins). Si hi ha intenció d'acostar-se fins a la platja, aquest és l'accés més còmode i segur per arribar a la mar. Advertència lògica: reprendre la via suposarà l'esforç de pujar-hi novament.

Continuant pel carril bici i la via verda cap a l'esquerra s'arriba a un parc amb taules, circuit biosaludable amb jocs infantils i una font en ús, situat a l'entrada al nucli urbà de Son Servera. Pocs metres més amunt hi ha una rotonda on sorgeixen novament dues opcions: continuar pel carril bici o abandonar-lo per continuar la via verda. El carril bici continua fins al centre urbà de Son Servera, on gaudir de la seva gastronomia o visitar la descoberta Església Nova, molt recomanable.

La via verda, per contra, travessa la carretera, a la dreta, per un pas ciclista que hi ha sobre la rotonda. Travessada aquesta carretera, la via verda inicia una llarga recta que voreja tot el perímetre d’aquest del nucli urbà i arriba a l'estació de Son Servera (km 19). El conjunt, tallat pel mateix patró estètic que la resta, està compost per l'edifici de viatgers, el magatzem i els urinaris.

Enrere queda l'estampa que componen la silueta de l'església i l'orla muntanyenca del puig de sa Font sobre el nucli urbà de Son Servera. Després de molt de temps en pla, la via verda descendeix en terraplè sobre camps agrícoles i els afores del nucli urbà de Son Servera. Aquest tram periurbà acaba en travessar el túnel de son Sureda el puig de Son Sard, turó en què es tenyeix de groc el matoll a la primavera. La galeria en roca viva, folrada en part de pedra, és la més llarga de la ruta (80 m) i està corbada a l'esquerra, però en l’interior hi ha visibilitat plena.

Superat el túnel comença un llarg tram ascendent de gran atractiu paisatgístic. La via verda travessa una zona de fruiters (tarongers, garrovers i ametlers) i camps de golf, esquitxada de turons coberts amb reductes de bosc mediterrani i matoll, on se succeeixen diferents i magnífiques panoràmiques de la pineda de la serra de Sant Jordi.

Poc després de travessar a nivell la carretera Ma-4041 (km 24,6) la via fa un ampli gir a l'esquerra per esquivar Son Catiu, elevació coberta per un dens arbratge, als peus del qual se situa una àrea de descans (km 25,2).

La via verda s'acosta a Artà a través d'un ampli espai obert i pla dominat per parcel·les de cereal, fruiters, bestiar, horts i disperses cases rurals de pedra. El final de la via verda transcorre per un terreny fàcil on la plataforma fèrria continua pujant lleugerament, camí d'un horitzó on es dibuixen el santuari de Sant Salvador i l'església parroquial sobre les teulades d'Artà.

Km 29

En entrar a Artà es travessa la pista que condueix al poblat talaiòtic de ses Païsses, i un carrer on encara es conserva la barrera del pas a nivell al costat de les cotxeres de l'antic tren avui ocupat per un pub cafeteria. Finalment s'arriba a l'estació d'Artà (km 29), situada sota el dèdal d'estrets i laberíntics carrers que formen el nucli urbà. El conjunt de l'estació és el més important dels vists fins ara. Disposa d’un gran edifici de viatgers de dues plantes, recuperat i convertit en centre d'artesania i informació, un magatzem de mercaderies, serveis, carbonera i aiguada entre altres elements ferroviaris.